Aubarca, ¿sabeu com ès?
Com sa terra de Cucanya:
qui més hi fa, manco hi guanya,
i qui hi sembra, no cui res.

Maria-Aineta estimada:
¿saps En Guiem què m’ha dit?
Que et troba com un confit,
de dolça, i no t’ha tastada.
Com prou pena haurà passada,
un altre en tendrà es profit.

Estic content que no puc pus,
Jesús,
perque allà a Nazaret,
Josep,
canten amb gran alegria.
Maria,
anit, en esta establia,
el Minyonet parirà
i en betlemet estarà
entre Josep i Maria.
Allí hi Cnten los àngels
i arcàngels
i los reis.
Això ho conten homes veis
i ho escriuen els doctors,
pastors.
Oh, Jesús, que sou d’hermós,
entre Josep i Maria
i que tenen d’alegria
els àngels, reis i pastors.
Els àngels toquen clarins,
violins.
¿Això tu que no ho sabies?
Xeremies.
¿Qué no t’ho ha dit cap pastor?
Tambor.
Farem una musiquita
an el Bon Jesuset.
Anem, cantarem cançons
en honra del naixement,
que a Betlem hi falta gent.
Tocarem gustosament
violins, xeremies i tambors.
Portam-li canastros d’ous,
anous.
I tu, ¿què n’hi has portat?
-Anous, vellanes, castanyes
i algunes coques blanes;
torrons.
Això és cosa de minyons.
Jesús no calla ni ralla,
plora per culpa del fred,
Minyonet,
reclinat damunt la palla.
Jo d’alegria faç bots,
perque és nat el Senyor.
Veniu amb devoció
a adorar el Minyonet.
Veniu tots a adorar-ló
-perque n’ets nat polidet-
a Jesús tots los basáis.
galls.
Anit, anem a Matines,
gallines.
Parenostros amb devocions,
capons,
a Jesús recién nat.
Noltros n’hi hem aportat
galls, gallinas i capons.
Dins Betlem, coses estranyes,
entre paiús i fenàs,
entre brutors i aranyes,
ja ha succeït un bon cas.
-¿I què és el cas?
-Jas!
Un minyonet,
tan boniquet,
que anit és nat.
-Ai, no me’n digues,
que me té encantat!-
Bon Jesuset,
que sou d’hermoset,
veniu, veniu,
dins es meu coret!
Veniu, cotorreta,
amb sa guitarreta
a fer musiqueta
an el Bon Jesuset.
Anem-hi tot dret,
saltant d’alegria
a adorar Maria
i a son paret..
Hala, Bielet,
-tanta d’alegria!-
no perdes es tino,
toca es tamborino
i es fabiolet.
Ara ve en Pisqual
que venia
amb molta alegria
de veure el Ninet;
qui és nat a mitjanit,
ben ben repolidet.
També diu
que sa mare és hermosa,
perfecta i vistosa,
color morenet.
-Los pastors que estan defora,
Josep, deixau-los entrar.
No t’espantes de tal hora,
Jesús vénen a adorar,
Jesús que és nat aquesta hora.
-Los pastors, entrau, entrau,
veureu mare i doncella
que n’ha parit un infant,
cosa de gran meravella.
-Jo n’hi port,
rigues o no rigues,
un paner de figues
ben encistadet.
-¿I tu?
Jo vos port,
oh Reina del cel,
una olla de mel
del meu beieret.
I també
un plat de mantega
perque en faça vega
el vostro Fillet.
-¿I tu?
-Jo n’hi duc
una cabridel•la,
que, entretant com bel•la, (sic)
cerca el pastoret.
-¿I tu?
-Jo n’hi port,
entre tants de dons,
de botifarrons
un enfiloiet.
-¿I tu?
-Jo n’hi duc,
sense fer bravates,
vellanes, patates,
dins un covonet.
-¿I tu?
-Jo n’hi port
al Rei d’Orient
li port tot quant tenc.