De dalt a baix d’es carrer
veuen murta capolada.
Que prest la vegem casada,
Na Bessona, si convé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1257
III
No te’n vagis, no, per Déu,
que em podries olvidar.
Sense tu no puc estar,
Pere-Antoni, estimat meu.
Un verduc és mal de tòrcer,
d’uiastre, si és ben granat;
jo hi trob vantatge, estimat,
com venies de bon grat
a ara, que hi véns per força.
L’amo En Pere té un gorà
de primera, de primera:
en sentir olor de somera,
ja no el poden aturar.
En es barranc de Morell
s’animal tot reposat
li va fer pegar un esclat
que se foradà sa pell.
Considerau quin bordell,
amb so barram rebentat!
Seguí es mateix camí,
mentres sa nina plorava
i sa mare que resava,
no el veureu tornar venir.
Com fou en es planiol,
suabaix de ses costetes,
l’envestiren ses mongetes
i ja el se’n duien al vol.
L’amo En Roig, allà tot sol,
en tirava, de canyetes!