De dalt a baix d’es carrer
veuen murta capolada.
Que prest la vegem casada,
Na Bessona, si convé.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Artà
1257
III
Per un puntet de no res,
de venir et vares deixar;
i ara, si vols tornar,
com tu el deixes, jo l’he pres.
Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
Si van bruts es moliners
de farina, és honra seva:
per ventura dins ca teva
no n’hi ha entrada fa un mes.