De bronzo són ses campanes,
es canons i es morters;
jo m’estimaria més
que es pern del món se rompés
que comprar-te ses vellanes.

Si és Catalina, voldria
es nom porer-li mudar,
que una que en vaig festejar
set anys i vint-i-un dia,
i com la vaig demanar
per a comptes de casar
va dir que no em coneixia.

Un dia, posta de sol,
me vaig baraiar amb s’al•lota;
ella me va dir “fesol”,
jo li vaig dir “bestiota”.