Altres cançons relacionades
¿On m’has duita, Salvador,
a morir dins s’Estorell?
Me’m pendrà com el vedell
qui p’es seus peus du sa pell
a ca s’assaonador.
Bon abre és el sagrament
que cada mes està en flor;
si li voleu veure es cor,
a l’esgési’està patent.
Si ses uiades que don
a un pi, en veure pinar,
a tu les te pogués dar,
sempre em veurien anar
s’homo més content del món.
Tradicionari de Mallorca
