Siga bord, siga xueta, que vénga, que em vui casar, que estic cansada d’estar de los meus majors estreta.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llubí
1765
III
Que té de manya es ferrer de picar damunt s’encruia! Encara que es vei no ho vuia, ’ximateix m’hi casaré.
Sa meva guiterra diu “vida mia” a cada passa. Si mos donen carabassa, ja la cuinarem d’estiu.
De dins S’ Alqueria Blanca dins Son Perot miraré, almancos m’alegraré de sentir s’amor qui canta.