Ya vienen las monjas
llenas de toronjas,
no pueden pasar
por el río de la mar.
Por una, pasan dos,
pasa la Madre de Dios.
Con su caballito blanco,
alumbraba todo el campo,
campo mayor
de San Salvador.
Ha dicho guerrero
que le peguen fuego
a la casa de San Diego,
Sino que salte la niña
del mecedor.
A que sí, a que no:
en mi casa mando yo!
Tres palomitas
en un palomar
que suben y bajan
al pie del altar.

Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.

Perque sou tendra d’edat,
no volen que amb mi ralleu.
Jo confii que granareu,
sa jove, i si vós voleu,
a mi sempre em trobereu
firme,qui no hauré mudat.
Però teniu piedat,
que veis que m’heu carregat,
massa feixuga, sa creu.
Sa creu que m’heu carregada
amb bon gust l’abraçaré.
Confiau, polit roser,
que s’amor no mudaré
fins que us hagin publicada.