Es sementer de Garonda
és més gran que Son Perot.
Sa senyora d’aqueix lloc,
en estar davant es foc,
es nas li serveix de trompa.

Més informació
Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Humorístiques

Poble

Llubí

Núm de glosa

134

Volum

II

Altres cançons relacionades

A la vorera de mar, una donzella
hi brodava un mocador de fil i seda.
Mentre l’estava brodant, ’caba la seda.
Una barca veu venir de blanca vela.
-¿No em diríeu, mariners, si teniu seda?
-La jove, ¿com la voleu? ¿blanca o vermella?
-Vermelleta la voldria, que el cor alegra.
-Si pujau damunt la nau, veureu la seda.-
Com la jove és dins la nau, s’és dormideta,
i a cent llegos de camí, ja se desperta.
-Mariners, bons mariners, tornem a terra,
que els oratges de la mar me mouen guerra.
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on pare està.
Mon pare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mon pare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré.-
-Voltau la nau, voltau la vela.-
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mare està.
-Mumare, quitau, quitau, moros me venen.
-Ma fia, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Mumare, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Ma fia, ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on germà està.
Mon germà, quitau, quitau, moros me venen.
-Germana, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Germà, per cent escuts, vostra seria, vostra seré!
-Ni per cent ni per cinquanta, no us quitaria, no us quitaré!-
Voltau la nau, voltau la vela.
La joveneta trista anava ella.
La jove volta la nau i plorant va.
-Mariners, duis-me a la terra on mon bé està.
-Estimat, quitau, quitau, moros me venen.
-Estimada, digau, digau, ¿per quant vos venen?
-Estimat, per cent escuts, vostra seria, vostra seré.
-Jo per cent i cent-cinquanta, no et deixaria, no et deixaré!

D’un estiu surt un hivern:
s’ennigula, plou i trona.
Oh quina és sa meva dona:
va deixar sa mare bona
per servir un homo extern!

Si voleu menjar brutor,
anireu a Vinagrella:
trobareu dins s’escudella
qualque tronxo de col veia
més gruixat que un espigó.
Per dos aumutets de faves,
posen mig quintar de col
i dues gerres de brou:
mirau quines estubades!

Mallorca Oral - tradicionari-de-mallorca

Tradicionari de Mallorca

Mallorca Oral - arxiu-oral-de-mallorca

Arxiu Oral de Mallorca