De farinota dolenta
i segó, fan mescladís,
i, dins es forn, un pastís.
Sempre en veuen cinc o sis
que jeuen de mal de ventre.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pa
Poble
Llubí
Núm de glosa
342
Volum
III
Altres cançons relacionades
El senyor batle amb s’uiera
no ho va porer distingir
i ho va ensumar i va dir:
-Això és merda vertadera!
Un temps, quan me festejaves,
duies camisa de llista,
i ara que la dus blanca,
quan me veus, cales sa vista.
Dos doblers de peix per ella
li basten bé per sopar,
i es vespre, com s’homo hi va,
un poc de brou d’escudella.
I ella, sa gran guitzera,
no se pot atgefegar.
Tradicionari de Mallorca
