-Llorença, cara de pensa,
¿qui t’ha duit es mocador?
-Un jovenet de Pollença
el m’ha duit, i a tu no.
Aigo vos demanam, aigo,
aigo, i Vós mos donau vent,
i mos gira uses espatles,
i feis com aquell qui no hi sent.
Sa madona sortirà
de dins sa cuina, abrigada,
i dirà a sa criada:
-Dóna-los una panada
sa més grossa que hi haurà.