Com ell ne tendrem tan poc
de sa rota Xuriguera,
es dissabte de Sant Père
ja anirà aferra qui pot.
Encara no hem acabat
es pa de ses nostres noces,
i ja m’ablaneix ets ossos
amb un tronc mal esporgat.
Quin solei tan emplomat
cau damunt s‘esquena meva!
Bartomeu, damunt sa teva
¿Déu que se n’ha descuidat?