Si véns a sa meva fibla,
beuràs fins que tengues set.
Una te’n diré de dret,
perque asseure’m no és possible.
Sa meva dona m’enyora;
no vol que estiga llogat.
Ella jeu a llit parat
i jo damunt empredrat
de davall sa menjadora.
Ja ho va dir Madò Escolana
quan feia aquell sol calent:
¿No faria un poc de vent
de llevant o de ponent,
o fresquet, de tramuntana?