Jo tenia una figuera
i sa neu la’m va matar:
per broma em varen robar
ses branques, com jo no hi era.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Figueralers i sequers
Santanyí
465
II
Garrida, tal és mon viure;
mon cor a tal preu les ven.
Jo conec que hi tenc bo ferm,
perque, en parlar d’anar-me’n,
totes se calen a riure.
Garrida, an el qui se nega,
feis el senyal de la creu,
perque ni mira què beu:
li pega allà on la pega.
Porteta damunt,
porteta davall,
i s’aigo li corre
i no li fa mal.
Una tortuga.