Ja la veig! Vet-la-t’allà!
Vet-la t’allà! Ja és partida!
La nau que se’n du ma vida
ja n’és enmig de la mar.
S’al•lota que jo festeig,
n’és guapa i du galania;
però sa de s’altre dia
me fa agrura com la veig.
Un temps, quan sentia dir:
“En Tal plora per amor”,
jo responia: “Ai, Senyor,
quin ignorant de fadrí!”
I ara se passa amb mi
sa mateixa funció.