Em vares dir, anit passada,
que no volies tornar,
i jo vaig considerar
que el qui no ve, no se’n va:
vet-me’t aquí aconhortada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
De picat
Bunyola
Amor, Desamor i ruptura, Dolor i plany, Ironia, Relacions de parella, Separació i divorci
7a7b7b7b7a
Mixta
5
4258
I
249
Me’n prendrà com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
però no em veniu a veure.
Jo n’estic tan tota sola
com la gírgola en el camp;
per devertir-me jo cant,
i ma vista sempre plora.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
an es trebais d’aquest món
prenguem-los amb paciència.