Jo em pensava que eres mort
com no et vaig veure, diumenge;
però mala herba mai mor
ni es bestiar la se menja.
Es teus uis són dos turments,
i jo som la turmentada;
ara i sempre em veig privada
de tots mos devertiments.
Juanet, no em mates ara,
deixa’m viure un poquet més,
que ara vénen ses cireres
i jo tenc dos cirerers.