Oh, al•lota, que m’agrades!
Tu n’ets feta an es gust meu;
si jo ho fos tant an es teu,
no perdria es temps debades.
A Estellencs són llests de peu,
tant si és al•lot com al•lota:
en sentir sa galiota
ja despatxen es correu.
Ja poreu pegar, mu mare,
que no m’espanta es bastó!
Un jove de tant d’honor,
perquè és pobre, ¿no us agrada?
Ara vos torn dir, mu mare,
que no mud s’intenció.