Del cel no veig ses estrelles
vespre que està ennigulat.
Hi ha un banc tan ben parat,
i enmig seuen ses donzelles.
Jo t’he entregat lo cor meu;
en faràs lo que voldràs,
i, quan lo maltractaràs,
maltractaràs lo que és teu.
Sa ventura que tu tens
que ets hermosa, gran i blanca:
dins un ball fas molta planta,
però per segar no gens.