Aquesta cant i no pus,
sa darrera i no en cant d’altra.
Si he fet alguna falta
amb una cançó o altra,
perdonau-la’m, Bon Jesús.
Jo ja n’estava cansat
de menjar tanta de fava:
es matí per berenar,
es migdia per dinar,
i llavò es vespre en sopava,
qualque paner que en robava
i sols no me’n confessava
ni ho tenia per robat.
Un jutge a cadira seu:
“qui vol sentenci’, que vénga”.
Si n’hi ha cap que pretenga,
guanyarà aquest jubileu.