Senyor, que és de diferent
d’ara an aquest temps passat!
Per amor seria anat
de llevant an es ponent,
i ara que la tenc present
me gir a s’altre costat.
Un homo que està dejú,
sempre el veuen desganat.
Si jo no hagués berenat,
prompte estaria ajustat
de seure i menjar amb tu.
En mirar Son Cotoner,
altre temps m’hi devertia,
i ara, de cada dia,
sa meva pena revé.