Que se’n vénguin, que se’n vénguin,
homos mocador a’s coll;
que se’n vénguin, que no amoll
enc que de rabi’ s’encenguin.
Sa mare, despertau-lè,
sentirà cantar el cor meu;
però si no és es gust seu,
'xau-la fer, que dormi a pler.
Jo me’n vaig damunt ses penyes
a plorar los meus dolors;
ja que no vos veig a vós,
cara de clavell hermós,
m’alegra veure ses senyes.