Es primer pic que vengué
ja li vaig donar cadira:
li vaig dar sa més garrida
que dins ca nostra hi hagué.

Diumenge a vespre, amor mia,
la despedida et vaig dar.
El dilluns no vaig menjar
ni talent que no tenia.
El dimarts, si vaig cantar,
era que ja no poria.
El dimecres, m’emprenia
m’havien d’escabussejar.
El dijous vaig arribar
que la gent no em coneixia.
El divendres, de plorar,
sa síquia real corrria.
El dissabte, desitjaria
tenguesses tanta alegria
aixuixí per vós voldria
com tristor em vàreu dar.

Vostè predicant digué
que havien de beure poc.
¿Que és perque no entèn es joc,
o no sap que hem de fer lloc
per posar es de l’any qui ve?