Jo pas una pena gran
i no t’ho gosava dir.
¿Saps quan pots fiar de mi?
Quan tots dos podrem tenir
es cap damunt es coixí,
que ets alens se sentiran.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Sant Joan
Núm de glosa
1739
Volum
III
Altres cançons relacionades
Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu sa quimera.
Si el Rei de Madrid sabia
sa falta que un fadrí fa,
no tornaria quintar,
i an es que té amollaria.
De garrova a garrover
sa diferència és molt poca.
Jo rallava amb una al•lota
sa més xusca d’es carrer.
Tradicionari de Mallorca
