Sempre em donau sa creu verda,
i jo no la vui Senyor.
Quan no veig es trencador,
m’aconhort mirant s’esquerda.
Si Déu n’ha creat per mi,
voldria que fósseu vós,
i, si no ha d’esser així,
adiós, món, adiós!
Preg a Déu que vos vengués
de blat una bona anyada,
d’ordi, de xeixa i civada,
barcella per garba fes;
garroves p’es garrovers,
una cosa mai pensada,
que en pegar-los espolsada
sa terra cobrigués;
a sa vinya, sa cenrada,
que Déu no la permetés,
i en esser en es cup vos fes
a dobla per carretada.