Jo no sé es teus vells per què
han pres empenyo tan fort
que no deixen prendre port
a la nau de mon voler.
Teu som, meva has d’esser;
serva’t forta, que em serv fort.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Artà
Camp Semàntic
Aspiracions i somnis, Clan familiar, Destí, Embarcacions, Festeig, Lluita, Molls i ports, Passió i enamorament, Ràbia, Relacions intergeneracionals, Submissió
Mètrica
7a7b7b7a7a7b
Rima
Consonant
Versos
6
Núm de glosa
2295
Volum
I
Núm de pàgina
138
Altres cançons relacionades
Diumenge, encara que ploga,
me’n tenc d’anar a Llucmajor;
si no puc veure s’amor,
faré visita an es sogre.
Jo cui branques d’un Roser
perquè sa soca m’agrada.
Catalina, prenda amada,
a Ciutat te n’ets anada
a llogar-te per criada
a casa de cavaller.
Digues, i te serviré
com a criat vertader,
igual d’esser vòstron pare.
Si m’embarquen i no torn,
s’enyorança serà poca;
jo no planc ningú en el món.
sinó mu mare i s’al•lota.
Tradicionari de Mallorca
