Cada dia vaig i vénc
p’es camí de Valldemossa
i enquantr una al•lota rossa
que em torba s’enteniment.

D’estiu en es Mirador
s’hi fa mollera roquera.
Jo em tenc de casar amb en Pere,
perque li tenc passió.

De matí no gos cantar
perque estic empegueït:
com ve que es sol és sortit,
llavò peg qualque glapit:
-L’amo, duis es berenar!