Jo no m’era feta mai
a lluny de vós, mu mareta;
donau-me sa gonelleta,
es gipó i sa manteta
que em costa tant de trebai.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Faldes, gonelles, mirinyacs
Artà
143
II
Estimat meu, per la paga
vos vaig donar mes amors:
vos mostràreu abondós
i a la fi fóreu agre.
Amb llecenci’, de la guerra
vengué un tal Macià.
Per la dreta i per l’esquerra
tothom li dava sa mà.
Per dir “reim”, ja sap dir uva.
Don Toni li demanava:
-Macià ¿has vengut de Cuba?
-No senyor; vénc de L’Havana.
L’any passat per a Nadal
ja mos n’havíem duit s’oli
i enguany per Sant Antoni
encara no pellucam.