Altres cançons relacionades
Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Mu mare, casar, casar,
que es festejar no contenta;
de tant de festejar sempre,
me n’he arribada a cansar.
Com veig que tancau sa porta
i partiu, ramellet d’or,
tan trist queda lo meu cor
com si mu mare fos morta.
Tradicionari de Mallorca
