Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Quan Déu mos vol castigar,
per totes bandes té dret:
tant mos pot matar de set
com ploure i fer-mos negar.
¿Que et deus pensar, diamant,
que En Pere Pau tenga tinya?
Ell és s’hereu de sa vinya,
de ses cases i d’es camp!