Dues palometes renten dins un riu,
una de bugada, i s’altra de lleixiu.
S’altra cui violetes, són p’es fii del Rei.
Es fii del Rei passa, li tira un pom d’or,
li tira una pedra; la fér en el cor.
-Roseta, ¿Qué t’he fet mal? Els metges te curaran.
Si no basten es d’aquí, es de França ja vendran.-
Pas per un carreró, sent tocar de mort.
Na Roseta és morta; que Déu la perdó.
No la veig per cap finestra ni tampoc per cap balcó,
sols per una retxadeta fent oració.
Jo em som alçat caçador
d’una perdiu molt esquiva,
i la tenc d’agafar viva
enc que em costi un milió.
Es dia de Sant Jaume era,
per temps me recordarà,
que l’amo se baraià
amb sa lloca damunt s’era.
Es polls prengueren malici’
perque tupaven sa mare:
- Pollets, ¿a on anau ara?
- A contar-ho a sa justici’.