Es Cabanells, Ses Pastores,
S’Estany i S’Ametlerar,
Sa Canova i s’Estepar,
Es Rafal Pai, Son Togores.
Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.
Dau-mos coca! dau-mos coca!
Dau-mos coca! dau-mos vi!
I ara ho tornam repetir:
Dau-mos coca! dau-mos vi!