Ses paraules que m’has dades
són com les flors d’ametler,
que surten dins es gener
i no arriben a paner
ni les se mengen torrades.
Oh, demà en aquestes hores:
venturós o dissortat!
I, si surt amb llibertat,
serà com un gra de blat
que no ha sortit engranat
d’enmig de ses dues moles.
Sa madona d’es Racó
n’és com una cadernera:
se’n va de brancó en brancó,
tresca tota sa figuera.