Jo m’és seguit somiar
i somiar que estic ric;
com ve devers mitjanit,
no tenir trast que parar.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Benestar. Descans. Dormició
Artà
10
III
Jutges, escrivans, notaris,
missèrs i procuradors,
a infern hi ha armaris
aposta per posar-lós.
Qui es casa per interés,
a viure a pler renuncia.
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.
¿Sabeu què em va dir mu mare,
amor, per amor de vós?
Que he mester dos teixidors
que me facen mocadors
per eixugar-me sa cara.