Prop de devuit anys tenia
quan me vaig enamorra,
a llivell de no mudar,
fins que fort me seria.
Veient que no em convenia,
estrella clara del dia,
que amb tu m-haguçes de casr,
me va esser precçis mudar.
Si amb aigo dest uis poria
lo teu cor mortificar,
me tiraria a plorar,
faria crèixer la mar
devuit passes cada dai.
I així content estaria
que, com la gent no ho veuria,
em venguesses a matar.

Pula, Son Sard i Faget,
S’Estepar i Sa Jordana
i Son Gener de passada,
mos daràn es ramellet.

El beato Busqueret
va pujar dalt de sa trona
i no va veure cap dona
que dugués dol d’es moixet.