Qui es casa per interés,
a viure a pler renuncia.
Val més un punt d’alegria
que una torre de diners.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Artà
2138
III
Mil quatre-cents ne tenia,
En Nadalet, de doblers;
En Regalim i En Peix
en volien fer una mina.
Ses ninetes
com són petitetes,
van a coir floretes,
de dins un jardí.
I, com ve que són més grandetes.
no van de floretes,
sinó d’un fadrí.
Ses al•lotes,
quan van a l’ofici,
perden es judici,
davant es mirai.
se renten sa cara
amb corna de xuia,
i, amb una guya
ses piules se fan.
Ses al•lotes,
quan van a ballar
se’n duen un pa
i deixen ses crostes.
i diuen a s’enamorat:
-Si no has soopat,
¿per què no t’acostes?
Menjaràs ses crostes,
si n’ets afectat!
De vengudes i anades
en fan tots es mercaders,
apredegar es tarongers
i tomar-los ses tanyades.