De la neu duis la blancura
i del taronger l’olor,
de la rosa la color
i d’un àngel la figura.
Fadrina qui guapa va
de mans d’altri ben posada,
ja ho serà desgraciada,
segons qui caurà!
Si cau en sa meva mà,
tendrà ventura de ca:
bastonades i poc pa
i sa feina carregada.
Moriré com mor l’ebron,
qui mor amb la fuia estreta.
Si no t’alcanç, joveneta,
me despediré del món.