S’anar i venir tant m’empipa!
Margalida, casem-mós!
Jo saps que ho trob d’engorrós,
venir en sa nit, de Païssa!

Allà en el pou de Jacob
estava Samaritana
vermeia com una grana
i cremava com el foc.

Si vols sebre jo qui som,
pregunta-ho, que a tu et pertoca:
descendesc d’aquella soca
de sa primera bajoca .
que Déu posà en aquest món.