S’al•lota em vol dar entenent
que es bancs de l’església ballen
i ses muntanyes davallen
a beure aigo en es torrent.
Tu menes uns muls, Andreu,
magres com ara banastres:
¿tu que los dónes ses casques
com ses llesques ses madastres
a un infant que no és seu?
Saps que és de mala s’amor,
estimat! Saps que és de mala!
Com he de pujar s’escala,
m’atur a cada escaló.