Si no en tens de pa, cerquè’n,
que jo no vui dijunar,
que quan nos vàrem casar,
tu t’hi vares obligar,
estimat meu, a dur-me’n.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llucmajor
360
III
En arribar ja m’hi pos
an es costat de sa mare,
i li dic: -Digau-me ara :
¿voleu per gendre es meu cos?
An En Portell, majoral,
no li doneu camaiot,
que, en acabar s’escarada,
serà com un bigalot.
Moreta, an es teu llinatge
jo el sé i no el te vui dir:
Com ton pare se morí
el varen dur en es carnatge,
perque davant una imatge
no se volgué convertir.