Si no en tens de pa, cerquè’n, que jo no vui dijunar, que quan nos vàrem casar, tu t’hi vares obligar, estimat meu, a dur-me’n.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Pa
Llucmajor
360
III
Un dia que feia sol jo vaig fer una berenada d’una formiga torrada i un cervell de caragol.
S’altre vespre, galant rosa, ¿creuràs que et vaig somiar com si et ‘gués tenguda ja a dins es llit per esposa?
Ella duia cinturó per sa cinta, ben cordat; tothom n’estava enterat que era usança de Maó.