Si no te’n fosses anada
de ca es capellà Perot,
no fosses perdut sa dot,
capbuit!, que el tio et deixava.

Careta d’ou xicorat,
ramell de plata florida!
De los vostros uis, garrida,
és que em som enamorat.

Catalina, el meu cor està
que pena de nit i de dia,
i jo a la fi no voldria
que lo haguesses d’enganar,
i altri hagués de disfrutar
de sa teva galania.
Que t’olvidasses, voldria
de quants de fadrins hi ha,
fins que Déu mos dispondrà
davant un sagrat altar
i servidor teu seria.