’amo En Juan Parreguet,
no us hi torneu atrevir
a comanar de Llubí
altre tassó an En Quelet,
que el du poc fondo i estret
i un homo amb molta set
no pot assaborir es vi.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Tassons
Poble
Llubí
Núm de glosa
105
Volum
III
Altres cançons relacionades
Es qui va encanyissar
es canyís de sa presó,
Déu li do tant de dolor
com Sant Marçal pot curar.
Si no tenc molla, menj crosta,
i així faig es cap viu.
Sa caixa d’es fondos diu:
-M’han establida a Son Costa.
Si deis que mos sustentam
de ses capulles de gla,
no som com voltros d’es pla,
que veniu devers Deià
com no poreu aguantar,
devers ca vostra, de fam.
I noltros vos abraçam
perque tots som fiis d’Adam
i Caín matà el seu germà
amb so barram d’un gorà;
per això encara n’hi ha
que se serveixen d’es bram.
Tradicionari de Mallorca
