Un soldat, per esser bo,
mai l’han de veure aturat:
com no té res embrutat,
que faça lo que faç jo.
¿Que lo d’enmig me fa por?
Cerc es racons i m’amag.
Si troben que m’he estorbat,
don sa culpa que és estat
que d’es ventre no estic bo.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Soldats
Poble
Llubí
Núm de glosa
778
Volum
II
Altres cançons relacionades
Serra, serra, serrador,
serrarem aquest tió;
guanyarem quatre doblers:
dos per pa i un per peix
i un per botifarró.
Serra d’aquí,
serra d’allà.
Quan l’haurem serradet,
el tirarem dins sa paret.
Vostros uis vàreu privar
de mirar la vostra cara;
penitència més rara
no se pot imaginar.
Per això us varen posar
dalt l’altar majestuós.
oh puresa angelical
de Sant Lluís gloriós!
Dins Vinagrella hi habita
un jove de Manacor
qui porta rellotge d’or
qui quarts i hores repica.
Tradicionari de Mallorca
