Jo i tu, qui som tan amigues,
poríem anar plegades.
Ara que vénen ses fires
s’estimat mos ha deixades.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amistat. Enemistat. Baralles, tupades
Llucmajor
475
III
¿Vols que et diga es meu cabal
d’aquí endavant que he mester?
Un ganxo i un paner
per anar an es figueral.
-¡Ay, Anita de mi vida, ay, Anita de mi alma,
si cumplieras mis deseos, serías rica y amada!
-Vale más vivir con honra que ser rica y amada.-
La Reina, falsa y traidora, que todo lo escuchaba,
al oír lo qu eel Rey decía se puso muy enfadada.
La Reina hizo convite en Sevilla y en Granada
de Condes y caballeros. –Venid todos a mi casa,
que venga el Conde Flores, que por él se hace la causa.-
A la mitad del convite, la Reina ya se levanta.
-Todos los que estáis aquí, tenéis la mujer honrada,
incluso (sic) el Conde de Flores que la tiene muy mundana.
-Si es verdad de mi señora, muy pronto iré a matarla.
-Sí es verdad, mi caballero; yo mismo lo presenciaba.-
El Conde sacó la espada para ir a matarla.
A la mitad del camino, se encontró su esposa amada,
con los brazos extendidos para darle una abrazada.
-¡Quítate de aquí, maldita; quítate de aquí, malvada!
En el palacio del Rey, me has hecho bajar la cara,
y ahora tendrás que morir con esta cruel espada.
-No me mates, mi marido, con esta cruel espada.
Hija mía, serás buena, luego dirán que eres mala.
Cuando tu padre me haya muerta, me lavará sbien la cara,
me llevarás a la Reina y dirás que soy honrada.
-¿Quién ha hecho esta muerte? ¿quién es que ha sido la causa?
-Mi padre, Conde de Flores, la Reina Juana malvada.-
El Rey sacó la espada y a la reina fue a matar.
-Ahora, tu serás la reina, la reina y gobernadora.
Jo me’n vaig a Barcelona
i no sé quan tornaré.
Oh Catalina Serrona,
ara ve es santanyiner.