-¡Ay, Anita de mi vida, ay, Anita de mi alma,
si cumplieras mis deseos, serías rica y amada!
-Vale más vivir con honra que ser rica y amada.-
La Reina, falsa y traidora, que todo lo escuchaba,
al oír lo qu eel Rey decía se puso muy enfadada.
La Reina hizo convite en Sevilla y en Granada
de Condes y caballeros. –Venid todos a mi casa,
que venga el Conde Flores, que por él se hace la causa.-
A la mitad del convite, la Reina ya se levanta.
-Todos los que estáis aquí, tenéis la mujer honrada,
incluso (sic) el Conde de Flores que la tiene muy mundana.
-Si es verdad de mi señora, muy pronto iré a matarla.
-Sí es verdad, mi caballero; yo mismo lo presenciaba.-
El Conde sacó la espada para ir a matarla.
A la mitad del camino, se encontró su esposa amada,
con los brazos extendidos para darle una abrazada.
-¡Quítate de aquí, maldita; quítate de aquí, malvada!
En el palacio del Rey, me has hecho bajar la cara,
y ahora tendrás que morir con esta cruel espada.
-No me mates, mi marido, con esta cruel espada.
Hija mía, serás buena, luego dirán que eres mala.
Cuando tu padre me haya muerta, me lavará sbien la cara,
me llevarás a la Reina y dirás que soy honrada.
-¿Quién ha hecho esta muerte? ¿quién es que ha sido la causa?
-Mi padre, Conde de Flores, la Reina Juana malvada.-
El Rey sacó la espada y a la reina fue a matar.
-Ahora, tu serás la reina, la reina y gobernadora.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Esposa dissortada
Llucmajor
Assonant
222
IV
Oh quin dissabte tan trist!
I jo esperava alegria!
M’envià a dir que vendria
s’estimat, i no l’he vist.
Oh , l’amo Antoni d’es Born,
jo vos vénc a demanar,
favor vos vui suplicar:
es missatge heu d’engegar,
que mereix treure del món.
Es favor he d’acceptar
i vos ho agrairem,
i cada dia vendrem
a comprar es què muiar
i, si hem de mester cap pa,
també el vos comprarem,
i, si hi importa, vendrem
a ajudar-vos a pastar.
Encara que sa guerrera
duga botonada d’or,
sempre he dit dins lo meu cor
que no tornareu arrere.