Es Codolar i es Burrí
i llavò es Cap Ventós.
Sabeu que ho és de gustós
encalçar un vell marí!
A la casa del meu pare, davant hi havia un pi.
La soca n’era de plata i lo brancatge d’or fi.
Damunt la branca més alta, l’àliga hi fia son niu.
De set llegos duia s’aigo per dar beure a los seus fills.
I cadagota que en queia feia moldre tres molins.
Un molia or i plata; l’altre, perles i robins,
l’altre l’amor de les dames per encativar fadrins.
Aranyers i romeguers
s’enfilen per sa bardissa.
I set infants trapassers
dins ses cases de Païssa.