Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Amor desgraciat
Llucmajor
Assonant
49
IV
Es dies feners tenc feines
i no em puc enllimonar;
jo només cerc agradar
an En Juan es diumenges.
Mirau aqueix goix de jui,
l’amo, que jo he arrabassat,
perque es pa no vos engat,
que jo sé que té perjui.
Mestre Damià Burell
és un mestre de mala aixa:
pensant-se fer una caixa,
li va sortir un cubell.