Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Amor desgraciat
Poble
Llucmajor
Rima
Assonant
Núm de glosa
49
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ella braveja que té
caldera i cossi plantat
i per més utilidat
té una barcella també,
s’aumud si l’ha de mester;
emperò li falta es blat.
Un homo, en esser tot sol,
que mena s’orde d’estreta!
Endemés, si és cuqueta,
ja té fred de juriol.
Llucmajor, llucmajoreres,
i a Ciutat, ciutadanes;
a Llorito lloritanes
i a Sineu sineueres.
Tradicionari de Mallorca
