Jo festejava una jove garridoia com un sol,
i li vaig fer una enramada de roses i gira-sol.
Mentres jo la contemplava, veig que baixen dos senyors:
un va esser el senyor alcalde, l’altre el senyor regidor.
Me va dir el senyor alcalde: -D’on heu tret aquestes flors?-
Jo responc: - Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
Ja me lliguen, ja me tenen, ja em tanquen dins la presó.
-No us tancam perque sou lladre, ni tampoc per polissó.
Vos tancam només per sebre d’on heu tret aquestes flors.-
Jo responc:- Senyor alcalde, de les ales del meu cor!-
No faceu cap enramada, fadrins, si teniu amor,
que, per una que n’he fet, m’han tancat dins la presó.
Amor desgraciat
Llucmajor
Assonant
Corredora sou, llebreta,
per un camí tiranyat;
i si fos un ca acossat,
amb quatre bots i un lladr
vos hauria agafadeta.
P’es Puig de Randa i Aubenya
s’hi fan d’aquests homonets
petitons i ruadets
i són més forts que una penya.
Sa Pobla desgraciada
jo no sé si hi tornaré:
antany hi florí un roser
i enguany pigota i mala.