Un favor he d’agrair
an el sen Miquel Cirera,
i llavò a madò Monera
i an En Juan Pejulí.

Sa gallina blanca, tot ho escampa;
sa negra, tot ho aplega;
sa rossa, tot ho embossa.
Es corb, en tocar-lo fa es mort.
Es camí de Ciutat
ses formigues l’han roegat,
n’han fet una fossa
d’una canya grossa;
n’han fet un capçal
d’un aumud i mig de sal.
Sa figa secaiona,
si no cau avui, caurà demà.
Si no cau demà, passat demà.
Si no cau passat demà, s’altre.
Sa més forta!

Jo me passejava un dia, per lo jardí de Santa Ana.
Vegí la Mare de Déu que el Misteri contemplava.
-¿De què anau, Mare de Déu? -¿I de què anau, vós, madona?
-¿No sabríeu un molí que molgués de tota cosa,
moldria los meus pecats, jo que som tan pecadora?
-Vendreu el Divendres Sant, el capvespre, a darrera hora;
trobareu mon Fill en creu, qui tots los pecats esborra.
La creu serà el bon molí i la corona la mola,
i l’aigo que en brollarà serà la sang preciosa,
i la nafra del costat serà la síquia bona;
la farina que farà serà l’hòstia amorosa.
No en menjaran los jueus, d’aquesta pasta tan bona,
que és feta pels cristians que han tenguda la fe bona.