Jo em pensava que ses dones
eren com Sant Honorat,
que cura de mal de cap,
i elles per dar-ne són bones;
homo qui se posa amb dones
sempre en surt escalabrat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Dones
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1427
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com jo i tu mos serem dats
aqueixs cinc dits de sa mà,
llavors ja porem anar
a onsevuia plegats.
Ja toquen la retirada
a los pobres festejants.
Mal li caiguessen ses mans
al qui la corda ha tocada!
Mirai de m’enteniment,
jo no sé de què t’entones,
que ses paraules i plomes
a l’aire les se’n du es vent.
Tradicionari de Mallorca
