Com jo i tu mos serem dats
aqueixs cinc dits de sa mà,
llavors ja porem anar
a onsevuia plegats.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Llucmajor
Núm de glosa
1233
Volum
III
Altres cançons relacionades
Per desgraci’ un sabater
caigué dins un cossiol,
i el se’n duien a enterrar
amb sos dits plens de cerol.
’Poloni’, com això és sol,
jo et duia un pa recolat.
¿Saps per què no el t’he donat?
Perque mu mare no ho vol.
En acabar de segar,
penj sa fauç a una estaca,
dic: -Dejuna aquí, vellaca,
que ja no tens què menjar.
Tradicionari de Mallorca
