Mirai de m’enteniment,
jo no sé de què t’entones,
que ses paraules i plomes
a l’aire les se’n du es vent.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Llucmajor
123
II
Les dues són, bona amor.
i és hora d’anar a dormir.
Vos venim a devertir
perquè ens han dit que hi ha aquí
s’al•lota d’es sonador.
Tota sa fruita novella
la duen devers Ciutat.
Si a ta mare no li agrad,
digues que no hi vaig per ella.
Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Que hi deu quedar, de burlat,
jove que pega esquenada!