Mirai de m’enteniment, jo no sé de què t’entones, que ses paraules i plomes a l’aire les se’n du es vent.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Endiumenjat; ostentació
Llucmajor
123
II
Jo no em volia casar que s’homo no tengués cases: i ara en té, però llogades, i l’amo el pot engegar.
Ja el me comanareu molt i li direu que estic bona; no em publicaran dalt sa trona fins que tothom serà sord.
Vou-verivou vou-veriveta, vendrà sa soneta quan n’hi haurà prou.