Si no t’alcanç, poré dir
que passes m’hauràs costades.
¿Saps quan me seran pagades?
Quan ses mans mos hauran dades,
garrida, i m’hauràs dit sí,
i l’endemà dematí
ja estaràn rescabalades.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Casament. Noces. Dot
Llucmajor
1796
III
Una dona, en tenir nins,
ja no li fa falta renyina;
que pens com era fadrina,
que no tenia altra espina
només de pensar en fadrins.
L’amo meu m’ha comanat
que li peguem terra terra,
i en esser en es camp d’es blat,
es vent a s’oreia esquerra.
Es dissabte de Nadal,
com sortíem de matines,
vàrem cridar ses gallinas
i hi va mancar es gall.
I el vaig anar a cercar
a sa cova d’es Moixons:
hi havia dos dragons
qui cantaven l’evangeli:
“pater nòster, cubi seli”,
sa missa ja està acabada.
Em vaig menjar una arengada,
em vaig mossegar un dit,
però de poc esperit (sic).
Sa miss aja està acabada;
mumare n’està fellona.
De Ciutat a Barcelona
vaig trobar un bou gelat,
qui molia un sac de blat.
Vaig trobar una porcella,
qui en molia una cortera,
i una lloca amb un pollet,
i li vaig tirar un maquet
i li vaig ferir s’ui dret,
de s’uiet dret a s’esquerre.
No va veure sol ni terra
ni va fer quec-quere-quec.