Estimada, matau-mè,
que tateix m’he de morir,
i almanco podré dir
que haureu passat aquest pler.
A un lloc que hi ha tants d’amos,
hi fa molt mal habitar:
un s’aixeca i un diu “vamos”,
s’altre diu :- No hi vui anar.
De ses cases fins a s’era
hi ha camí tiranyat.
Ja no ho paga, aquest sembrat,
tenir majoral darrere.