Adiós, gambes d’es port!
Adiós, oh peix d’algar!
Adiós! Me n’he d’anar
de tot, i m’he n’aconhort.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Crustacis
Deià
Animals salvatges, Dolor i plany, Marins, Medi marítim, Molls i ports, Sentiments, valors i actituds de l'individu
7a7b7b7a
Consonant
4
10
II
3
En Pere anava content
a un ball que ell sabia,
i en lloc de tenir alegria
li serví de sentiment.
Vós sou qui amb una mentida
provau una veritat:
vós, del qui més heu amat,
sempre n’heu dit mal, garrida.
Trapassera és s’estimada,
una cosa de no dir.
Me deia, tot lo camí:
-Saps que estic d’enamorada!
-I jo que ho crec, estimada!
Però no hi estàs de mi,
perque hi estàs d’un fadrí
que sé ben cert que t’agrada.-
I a la fi, l’honra és estada
com l’antena d’un molí,
que, en pegar-li trebolí,
ja roman desfigurada.